El nom del poble de Montesquiu ha esta sempre estretament vinculat al principal monument que posseeix, el castell de Montesquiu, que juntament amb el seu parc natural són els atractius turístics més rellevants del municipi.
El castell és el símbol més emblemàtic del parc. Des dels seus orígens, la primera notícia data del 1285, la casa forta de Montesquiu va ser concebuda com a residència dels senyors del terme de Besora. Al segle XIX, el casal va passar a mans no nobiliàries i l’any 1976, per ordre expressa del darrer propietari, Emili Juncadella, el castell i la finca van passar a mans de la Diputació de Barcelona, que la convertí en Parc Comarcal.
El parc té una extensió de 546 ha, està situat al Prepirineu oriental, a l’extrem nord de la comarca d'Osona. Ocupa part dels termes municipals de Montesquiu, Sora, Sant Quirze de Besora i Santa Maria de Besora.
La protecció i la conservació de què gaudeix el parc suposa una garantia de qualitat de totes les fonts i rieres de la zona.
A causa de les característiques benignes del clima, que el fan únic a la zona, la vegetació és abundant tant en varietat com en qualitat.
L’abundància de pluges, contastrada amb les temperatures no gaire fredes, fa que les espècies més abundants siguin l’alzina, el garric, l’argelaga, la farigola, l’espígol, la sajolida, el roure, el faig, el boix, la molsa, el pi ... a més de moltes classes de bolets. La fauna també és molt rica i variada en espècies, com conills, esquirols, llebres, falciots, orenetes, pinsans, àligues, granotes, ratapinyades, mussols, òlibes, peixos, animals aquàtics ... així com també innombrables insectes.
Al parc i als jardins del castell s’hi pot accedir sempre. Els jardins que envolten al castell configuren un entorn atractiu, bé amb les coníferes de la zona més baixa o bé amb l’enjardinament més clàssic de la zona més propera a l’edificació.
S'ofereixen visites guiades a l'edifici del castell.
El parc ofereix indrets de gran bellesa que justifiquen amb escreix una visita. Els gorgs de la riera de Vallfogona en el seu límit nord, la riera de les Codines amb el pont medieval homònim que la travessa, el camí de la carena de Sant Moí (amb les restes de l’antic camí que anava a Llaers a cercar les rutes del riu), amb magnífiques vistes sobre els Babís i la serra dels Bufadors, ja fora dels límits del parc, o el curs de la riera de La Solana aigües amunt, són tots els trajectes de curta durada a l’abast de qualsevol visitant que vulgui gaudir del paisatge del parc. També es pot seguir l'itinerari senyalitzat "L’obaga del castell", que discorre dins dels límits del parc.
Per a més informació sobre les visitis guiades i rutes del parc consulteu la seva pàgina web.